Joiers i argenters a Barcelona des de 1905
Del 30 de novembre de 2018 al 15 de gener de 2019
“Les joies es dibuixen, no es dissenyen”
Des d’un petit obrador al cor de Barcelona, el Joaquim va començar a modelar i convertir els seus somnis en joies. Amb les seves mans i una imaginació sense límits, transformava idees i materials en peces d’art úniques.
Era l’any 1905 i, sense saber-ho, començava a forjar la llarga història d’una de les sagues més influents de la joieria internacional: els Capdevila.
Més d’un segle i quatre generacions després han aconseguit un reconeixement mundial i una importància com a marca reflectida en la seva presència en molts moments històrics, civils, religiosos i artístics del segle XX.
Una trajectòria que els ha dut a crear, per exemple, joies a partir de dissenys del gran Gaudí o peces per a l’abadia de Montserrat, i que va fer possible, tot just fa cinc anys (2013), que tinguessin l’honor de rebre l’encàrrec de crear l’anell pastoral que el Papa Francesc llueix en les seves audiències.
Cada generació s’ha impulsat en l’anterior, respectant el seu valuós llegat però evolucionant i variant l’estil, la tècnica i també explorant noves formes i materials. Han estat quatre petites revolucions artístiques fetes sense perdre mai l’essència i la qualitat innegociable dels Capdevila.
El fundador i besavi de la saga, Joaquim Capdevila Meya, va imprimir a les primeres joies la força del noucentisme, i l’avi Manel va treballar durant anys amb materials innovadors fent obres úniques, quasi futuristes, que el van convertir en un referent clar de la joieria.
El relleu el va agafar el Joaquim pare, un artista total que veia la vida en colors i que va reforçar el lideratge dels Capdevila a tots els nivells, fins a arribar a un altre Manel, el fill, que avui dia continua trencant les convencions de la joieria clàssica i que té clar que, sobretot, no es pot trair l’esperit artesà d’aquell petit obrador on tot va començar.
Perquè, com diu ell, “les joies es dibuixen, no es dissenyen”… i aquesta mostra n’és el millor exemple.
